Un nou Directes: Eskorbuto

L’Àngel Serrat ens porta un nou Directes, en aquesta ocasió dedicat a ESKORBUTO. Ell mateix ens en fa cinc cèntims:

Aquesta setmana dediquem el programa de directes als Eskorbuto, un grup que molts anys més tard de la seva desparició segueix present en l’imaginari de tots els que ens agrada el punk.  Mai foren grans músics (tampoc pretenien ser-ho),  amb les seves lletres i amb la intensitat en que narraven i vivien els temps que els tocaren viure deixen un fort testimoni del que foren els anys 80 a Euskadi i per extensió a la resta de la península temps de reconversió industrial, violència social, atur juvenil, abús de les drogues dures i la sida.

Auto desmarcats de l’anomenat Rock Radikal Vasc i amb la autogestió com a bandera no participaren mai del moviment polític que rodejà aquest moviment i això els provocà boicot a la seva pròpia terra. Aquí començà el seu mite. A principis dels 90 la mort de dos dels seus components firmà la fi d’una dècada d’autodestrucció.

El directe que posem és el doble LP Impuesto Revolucionario gravat el 18 d’octubre de 1986 a la sala d’actes de l’institut Kabiezes de Santurzi, la seva població natal, davant unes 150 persones.Aquí la banda estava a dalt de tot de la seva carrera després de treure els discs Eskizofrenia i Antitodo. El set list d’aquest directe és el que acompanyà basicament els Eskorbuto fins al seu final. A partir d’aquí comença també el seu declivi personal i artístic.

Potser no són la banda més important del punk a la península, ni els que poden tenir més seguidors, el que si podem assegurar és que foren la banda més sincera que trepitjà els escenaris durant aquella època, sinó només cal mirar com han seguit els seus homòlegs.
Com deien ells: “no hacemos nada para tener seguidores, pero hasta el demónio tiene su séquito”.

Etiquetat com a: directes.