Els Apòstols de Miles

Diu el llibre dels orígens que al principi de tot va ser el verb, i que el verb era molt xerraire. El que no diu el llibre és que el verb tenia la veu ronca i que sovint tocava la trompeta. I el verb es va fer trompeta i la trompeta la tocava Miles. I tot el que tocava Miles amb la seva trompeta es convertia en or, encens o mirra.

I el poble estava content amb el seu Miles i Miles estava content amb el seu poble. I molts eren els del seu poble que en escoltar la seva trompeta el seguien. I molts d’aquests seguidors es convertien en els seus deixebles. I també alguns d’aquests deixebles esdevenien, amb el temps, veritables apòstols del mestre i era d’aquesta manera que divulgaven i ensenyaven arreu de les contrades l’obra que revelada els havia estat.

D’aquests només uns quants van ser els escollits i, d’entre aquests, dotze son els que hem triat per a acompanyar-nos en els infernals dies de la canícula.

N’hem triat dotze i dotze son però en realitat en realitat us dic que molt be podrien haver estat vint-i-quatre, trenta sis ó quaranta vuit. I és que els apòstols del senyor es multipliquen de manera progressiva talment com els pans aritmètics o els peixos geomètrics. Torrats i a la brasa sien.