Directes amb King Crimson : The Great Deceiver

Encetem un nou «Directes» amb el tema que l’any 1969 obria el primer LP de la banda britànica King Crimson i ho fem des d’un àlbum doble anomenat The Great Deceiver on es recopilen diverses actuacions de la banda fetes durant la tardor i hivern de 1973 i primavera de 1974 al Regne Unit, Canadà i als EE.UU amb motiu de la presentació del disc Lark’s Tongues in Aspic (el del sol i la lluna).

La formació de la banda que s’estrenava amb aquest disc era liderada per en Robert Fripp a la guitarra, melotrón, composició, etc. acompanyat per en John Wetton al baix i a la veu cantant, l’excel·lent bateria total Bill Brufford (debilitat meva, procedent de Yes) i David Cros a la viola, violí i teclats. El cinquè membre de la banda en aquest disc era el percussionista Jamie Muir, que va plegar abans de que el grup iniciés aquesta gira per ingressar en un monestir budista a Escòcia, dedicant-se posteriorment a la pintura. La seva feina, a part de la percussió clàssica, era remenar tota mena de ginys que acabaven de donar-li una atmosfera especial al disc. De totes maneres la música de la banda ja havia experimentat un gir més cap al rock progressiu en contrast amb els discs anteriors més simfònics, jazzistes o oníric i hippy com l’Islands, parit a Formentera.

Aquest disc dels directes traduït se’n diu el Gran Estafador i em permetreu que m’atorgui aquest títol una mica a mi mateix ja que en altres programes havia fet alguna «trampa»: alguns directes que ho eren però enregistrats en estudi o en situacions i èpoques diferents entre els temes i els seus intèrprets. En aquest em permetreu la llicència d’escoltar-los en dos escenaris d’aquesta gira: al Palace Theatre a Providence (Rhode Island) i al Glasgow Apollo.

I és que el que em motiva a posar-vos part d’aquests concerts de la gira és que dos d’aquests van tenir lloc a Granollers els dies 27 i 28 de novembre de 1973 al Pavelló Municipal portats per en Gay Mercadé. I nosaltres hi vam ser, en un pavelló amb catifes a terra quan en aquells temps quasi bé tothom fumava, increïble! Si, si, Granollers on a principis dels 70 hi havia hagut diferents concerts de rock progressiu i algun incipient festival de jazz.

Lennon havia dit al seu primer disc de 1970 després ja dels Beatles que «el somni s’havia acabat»: el somni hippy col·lectiu, els grups de rock simfònic postulaven un cert onanisme estètic i King Crimson efectivament tallen amb aquest somni i amb una tècnica i un discurs sense contemplacions enfronten l’individu amb el seu destí. (He dit!)

El programa, conduït per per en Ton Torné, es podrà escoltar a l’streaming en directe de Ràdio 90 el dissabte 24 de febrer a les 5 i el diumenge 25 a les 4 de la tarda. A partir del dilluns 26 de febrer el trobareu en format podcast per l’escolta o la descàrrega al web de l’emissora.

Etiquetat com a: directes.